Avinguda de la Clota, 3, 08174 Sant Cugat del Vallès

L’Escola La Mirada i el Parc urbà equipat del “Bosc” de Volpelleres

Introducció

Ara ja fa molts mesos, llargs mesos per a les famílies d’alumnes de l’Escola La Mirada, hi ha un gran enrenou al voltant de la construcció de l’edifici definitiu per l’escola, al barri de Volpelleres de Sant Cugat. El projecte, després d’anys d’indecisions i canvis de rumb, té llum verda de les institucions, tot i l’informe mediambiental desfavorable. Hi ha un col.lectiu, anomenat SOS Bosc Volpelleres, que planteja una estratègia molt ferma en contra de la construcció de l’escola a la ubicació proposada per l’Ajuntament. Vagi per davant que és absolutament lícit i necessari que la societat manifesti el seu malestar amb decisions que no els semblin correctes i que es mobilitzin per alçar la seva veu si els sembla necessari. És una part fonamental del desenvolupament del teixit social i tant de bo l’activisme tingués encara més presència en la nostra societat.

Tornant al tema de l’Escola, la història de les diferents ubicacions i problemàtiques derivades la trobareu, per exemple, en aquest article del Tot Sant Cugat. Aquí volem exposar un contrapunt als arguments emprats pel col.lectiu SOS Bosc que, de forma voluntària o involuntària, passen per alt certes qüestions i informacions que trobem d’interès. Intentem afegir links i referències tant com sigui possible per tal que, qui pugui i vulgui les contrasti. Les hem intentat classificar en categories per simplificar la lectura a aquells qui tinguin un interès només parcial. En qualsevol cas intentarem fugir de missatges simplistes. El que segueix és necessàriament llarg, esteu avisats. Comencem doncs…

Resumint


Per més que els grups que defensen el bosc (com ja sabem, el parc, en realitat) intentin amagar la realitat de les implicacions de les seves accions, el que estan aconseguint és, principalment, perjudicar els nens i nenes que ja fa anys haurien d’estar instal.lats en una infraestructura adequada i final.

De retruc, tota aquesta paralització té un impacte mediambiental associat que aquests grups no volen fer visible: mòduls amb ineficiències energètiques, construcció d’infraestructures temporals o localitzacions pitjor comunicades per transport públic.

Donat el caràcter de la zona com a Parc Equipat, aquesta esdevindrà, si o si, tard o d’hora el lloc a on construir infraestructures públiques per al barri. Aquest és el propòsit d’un parc equipat! Per què doncs capficar-s’hi en el bloqueig? Assegurem que les infraestructures tinguin una bona integració amb el medi i ajudin al barri. L’escola, tal com s’ha projectat, és un projecte que té cura d’aquests dos últims punts.

No contents a entorpir, desinformar i fer soroll, aquests grups ara proposen judicialitzar el procés. Tot i que la construcció de l’edifici de l’escola no suposa la destrucció de cap bosc. Tot i que les institucions locals i regionals hi donen llum verda. Tot i que el barri necessita l’equipament. Tot i que els nens i nenes necessiten una escola en condicions. La judicialització només pot fer més mal en tots els àmbits.

Cal recordar que ni els pares/mares, ni els professors/es ni els veïns/nes han decidit l’emplaçament de l’edifici. No han posat el dit al mapa. Però si que són víctimes (tant o més que el parc!) del procés demagògic, exagerat, difamatori i fora de to dels col.lectius que, en favor d’una (fal.laç) defensa del medi ambient afavoreixen la perpetuació d’unes instal.lacions educatives insuficients i ineficients que només tenen sentit com a emergència temporal i no pas com a substitut d’un equipament escolar a llarg termini.

Arribats aquí val la pena pensar en com hem arribat a la situació actual, com a societat. Cal reflexionar sobre la col.lecció de fallides del teixit social que està resultant en un profund mal, potencialment irreparable, per la gent del barri del Volpelleres, el personal docent i les famílies de La Mirada:

Ha faltat el diàleg i sobrat la comunicació vertical i impersonal: twitters i comunicats en comptes d’assemblees i discussions ciutadanes. Afavorint l’exageració i l’immobilisme. Jo mateix preferiria un fòrum de debat que aquest text.

Ha sobrat l’ús fal.laç del llenguatge, convenientment escollit per a construir un relat fictici. Evitar mencionar que es tracta d’un parc equipat o parlar de combatre el canvi climàtic en aquest àmbit només pot ser entès o bé com a ignorància o bé com malícia. 

S’han suplantat processos democràtics, com són les iniciatives populars (ILP) o les assemblees, per peticions de dubtosa natura com les de Change.org Ltd

El resultat és una aparent i preocupant incapacitat d’empatitzar amb les famílies i veïns del barri, amb les seves necessitats i neguits. I és que, tal com els 434+ arbres mencionats per l’afectació són únics, també ho són els 300+ nens que, actualment, necessiten una escola en condicions. I cada any en sumarem 50 més, víctimes, en cas de paralitzar-se el procés a causa de la judicialització, de SOS Bosc. Perquè ara mateix, no hi ha cap més impediment perquè puguin gaudir de l’escola que mereixen, com tota la resta de nens de Sant Cugat, que una demanda d’aquest col.lectiu. En seràn responsables, tot i que no ho volen acceptar i ho intenten amagar.

 Si després de tot plegat voleu conèixer la postura de SOS Bosc aquí a baix teniu el seu link que inclou l’accés al seu change.org. Perquè pensem que la informació l’heu de tenir completa i totes les parts han de ser escoltades com a condició necessària per a dur a poder generar un debat civilitzat. 

 https://sites.google.com/view/SOSBoscvolpelleres/inici 

Autors i autores: Josep de la Puente, Leire González, Òscar Guirado