Introducció
Ara ja fa molts mesos, llargs mesos per a les famílies d’alumnes de l’Escola La Mirada, hi ha un gran enrenou al voltant de la construcció de l’edifici definitiu per l’escola, al barri de Volpelleres de Sant Cugat. El projecte, després d’anys d’indecisions i canvis de rumb, té llum verda de les institucions, tot i l’informe mediambiental desfavorable. Hi ha un col.lectiu, anomenat SOS Bosc Volpelleres, que planteja una estratègia molt ferma en contra de la construcció de l’escola a la ubicació proposada per l’Ajuntament. Vagi per davant que és absolutament lícit i necessari que la societat manifesti el seu malestar amb decisions que no els semblin correctes i que es mobilitzin per alçar la seva veu si els sembla necessari. És una part fonamental del desenvolupament del teixit social i tant de bo l’activisme tingués encara més presència en la nostra societat.
Tornant al tema de l’Escola, la història de les diferents ubicacions i problemàtiques derivades la trobareu, per exemple, en aquest article del Tot Sant Cugat. Aquí volem exposar un contrapunt als arguments emprats pel col.lectiu SOS Bosc que, de forma voluntària o involuntària, passen per alt certes qüestions i informacions que trobem d’interès. Intentem afegir links i referències tant com sigui possible per tal que, qui pugui i vulgui les contrasti. Les hem intentat classificar en categories per simplificar la lectura a aquells qui tinguin un interès només parcial. En qualsevol cas intentarem fugir de missatges simplistes. El que segueix és necessàriament llarg, esteu avisats. Comencem doncs…
El poder de la paraula
Un problema de fons en tot aquest assumpte és el de la nomenclatura. En particular, la zona a on es vol edificar La Mirada és el Parc Equipat del Bosc de Volpelleres. És a dir, es tracta d’un parc equipat que es diu “bosc de Volpelleres” com hi ha, per exemple, un altre parc a Sant Cugat que es diu “Turó de Can Mates”. El mateix informe d’impacte ambiental es refereix a l’espai pel seu nom correcte.
Un parc equipat és un espai destinat a albergar equipaments. Un espai que donarà cabuda, tard o d’hora, a una escola, o bé un parc infantil o un CAP o tots plegats. De tipologia pública i per a benefici del barri i la ciutat.
El Parc de Montjuïc és un exemple prou conegut de parc equipat. Aquest parc inclou museus, instal.lacions esportives, camins asfaltats i parcs infantils. Tot dins d’un entorn natural.
En el cas particular del Parc Equipat del Bosc de Volpelleres (és el seu nom, no passa res per dir-ho!), l’any 2019 s’hi va realitzar una adequació que incloïa cimentar els camins i arreglar-ne els accessos. S’hi van talar uns 500 arbres, entre altres afectacions sense massa enrenou per part de cap col.lectiu. Veure informe
I és que el parc, com a lloc d’ús públic, ha de tenir uns accessos adients, hi ha de poder accedir la gent amb discapacitats, ha de tenir instal.lacions per al seu manteniment. Tot això ho té el Parc Equipat del Bosc de Volpelleres, com qualsevol altre parc en un entorn urbà. Si tot i això volem obviar que és un parc i referir-nos-hi com a bosc a seques, us proposo que trobeu un “bosc” que tingui porta, tanques o camins d’asfalt. Efectivament, no es tracta de les Guilleries o la Fageda d’en Jordà.
Com esmentàvem abans, un col.lectiu s’ha proposat bloquejar la construcció de l’escola La Mirada al parc. Cal esmentar que ja va haver-hi grups que es van oposar a la construcció de l’IES Leonardo da Vinci que és avui dia un equipament fonamental del barri. Ignorem si era el mateix col.lectiu però ja s’hi va fer soroll. Envers l’adequació que comentàvem a dalt no som conscients de cap queixa o manifestació, si més no cap queixa de l’abast de la que s’ha aixecat al voltant de la construcció de l’edifici de l’escola.
Es fan dir SOS Bosc i aquest nom, en la nostra opinió, és un despropòsit. Un SOS denota una emergència o crida d’auxili. Al parc no cal cap SOS ja que l’afectació proposada per l’edifici és d’un 7% de l’espai. Un espai que fins fa 40 anys eren terres de conreu en la seva totalitat. Per tant ni SOS ni, com esmentàvem abans, tampoc bosc. O no només bosc. Un nom millor per als qui s’oposen a la construcció de l’escola seria, per exemple, “7%_AfectacioParc”. Oi que ningú no s’imagina tant d’enrenou si es fan servir paraules que descriuen, potser amb més precisió, l’assumpte que tenim entre mans? Les paraules, com veieu, són molt poderoses.
CHANGE.ORG i adhesions
A Catalunya existeix un mecanisme de recull de vots ciutadans fiable i efectiu: es diu Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Requereix acreditació real (DNI) i pot forçar l’acció governamental si se’n recullen prou signatures. Un mecanisme d’allò més democràtic i participatiu: http://www.gencat.cat/drep/drep/pdfs/ilpcas.pdf
Change.org Inc, per altra banda, és una empresa. Amb ànim de lucre. Com a tal s’aprofita de milers de persones que cliquen un botó davant un titular prou atractiu o alarmant (“Salvem el bosc” ja sabem que no és gaire precís, però hem de reconèixer que fa patxoca si vols que la gent signi). Val la pena afegir que en aquesta plataforma no hi ha possibilitat de verificar la legitimitat del vot. (Vegeu https://gallir.wordpress.com/2013/02/06/respuesta-al-director-de-change-org-espana/). Serveix, en definitiva, per fer soroll.
Així doncs 20,000 o 200,000 vots o un milió són possibles. Més encara quan el missatge és tan fal.laç com “salvar el bosc”. Tothom s’hi adhereix! I més encara si només ens cal omplir amb un nom, un email i fer clic! No cal que sigui el vostre nom, en cas que vulgueu protegir les vostres dades, n’inventeu un i prou perquè, total, no es verifica. Voteu tantes vegades com emails tingueu. D’això en podem dir democràcia de sofà i, de retruc, lliurament massiu de dades personals a una empresa que es regeix per principis comercials, no socials: https://www.lamarea.com/2013/03/04/change-org-o-en-la-boca-del-lobo/
A la web de SOS Bosc (teniu a baix el link si voleu llegir-la, us animem a fer-ho) hi ha cartes de sol.licitants de clemència (sic). Les hem llegit, i trobem encomiable l’esforç i compromís. D’altra banda, als autors i autores els emplaçariem a cercar el diàleg i la informació contrastada abans d’exposar el seu compromís. D’una lectura a fons d’aquestes cartes se’n pot entendre que hi han mancat, sovint, ambdues coses. Que cadascú en jutgi el contingut en funció de la informació que tingui. Veiem, com a exemple, un parell d’apunts pel que fa al contingut de les cartes:
- Una fa referència a un (recomanable!) llibre al voltant de la necessitat que tenen els nens d’experimentar la natura http://richardlouv.com/books/last-child/ com a argument en defensa de l’arbrat. Però resulta que aquest mateix objectiu, precisament, es veuria reforçat amb l’establiment d’una escola pública al parc!
- El següent sol.licita que el projecte d’escola torni al primer emplaçament proposat per l’ajuntament, però lamentablement Protecció Civil va treure una nova normativa on especifica que l’escola estaria dins del perímetre de risc, per ser una via per on circulen mercaderies potencialment explosives. L’actual ubicació ha estat proposada precisament per intentar ubicar l’escola fora d’aquestes “zones d’indefensió”. https://elcugatenc.cat/sites/default/files/20_83001_informe_ambiental-signat.pdf
- Cap dels signants fa esmena a la condició de “parc equipat” de la zona, és a dir, al fet que és una zona destinada a equipaments, necessaris per a un barri que ha patit una enorme expansió urbanística en els últims anys. Potser no tenien tota la informació al seu abast. Potser no els sembla prou rellevant.
- Per últim, a cap d’ells els preocupa, aparentment, l’impacte d’aquesta “zona d’indefensió” per a l’arbreda i la seva fauna, en el supòsit que un esdeveniment d’aquestes condicions succeís tal com esmena l’informe de protecció civil. L’escola, però, fora d’aquí.
Canvi climàtic
El canvi climàtic és un procés que porta cap a l’escalfament de les temperatures mitjanes del planeta, altament estimulat per l’activitat humana. En particular, l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle, fonamentalment diòxid de carboni o CO2, és el principal responsable d’aquest canvi que causarà, amb tota probabilitat, la destrucció de molts biomes, fenòmens meteorològics catastròfics i, en general, penositat per a les generacions futures.
L’afectació al territori forestal per la construcció de l’escola s’estima en uns 434 arbres adults. Recordem que l’adequació del parc ja en va liquidar 500. Suposa aquesta pèrdua d’arbres un problema amb relació al canvi climàtic? Quantifiquem-ho: En particular, 434 arbres adults absorbeixen anualment una quantitat de CO2 (uns 8680 kg/any) equivalent a les emissions d’uns sis cotxes (1460 kg/any per cotxe és la mitjana a l’estat espanyol). L’impacte directe de l’afectació al parc per al canvi climàtic és doncs equivalent al desballestament de sis cotxes.
La ubicació proposada per a l’escola, al parc i a la vora de l’IES Leonardo da Vinci afavoreix l’ús del transport públic col.lectiu en tenir una estació de FGC al davant (Volpelleres) i tres línies d’autobús urbà. Com abans estigui construït abans podran pares/mares i docents emprar transport públic i per tant reduir l’impacte en CO2 associat a la mobilitat de famílies, estudiants i treballadors. Ho podem quantificar? Probablement no, però sembla raonable pensar que un entorn ben comunicat afavorirà l’ús del transport públic respecte a una ubicació com l’actual que està pitjor comunicada.
Similarment, cal remarcar que la construcció (i posterior destrucció o reciclatge) dels mòduls temporals a on s’allotgen els infants en l’actualitat és també un procés costós en termes energètics i amb un impacte mediambiental no negligible. Com més triga a consolidar-se el nou edifici, més adequacions d’espais, més construcció i més transport/instal.lació de mòduls i en general més recursos perduts per a tots i totes. Ho podem quantificar? Probablement no, però sens dubte aquestes activitats resultaran en emissions de CO2 evitables, si construïm aviat l’escola.
El nou edifici tindrà una alta eficiència energètica tal com exigeixen els requeriments actuals per a aquestes infraestructures. En particular el nou edifici s’adhereix a la definició nZEB (nearly Zero Energy Building, o edificis amb energia quasi zero) http://icaen.gencat.cat/es/energia/usos_energia/edificis/consum_nul/. Dels mòduls actuals no se’n pot dir el mateix. Per la seva estructura i materials, tenen un inadequat aïllament tèrmic, la qual cosa obliga a forçar les bombes de calor tant a l’estiu com a l’hivern. Això afecta el confort dels qui en fan ús, però també resulta amb alta probabilitat en elevats nivells d’emissions, que en cas de disposar d’un edifici definitiu serien molt menors.
El canvi climàtic és una urgència global i per desgràcia una realitat. Es tracta d’un problema de primer nivell que requereix tot el nostre esforç i atenció. Cal doncs pregar que no sigui banalitzat perquè el missatge que es transmet és nefast i perjudicial per a la causa que tots volem defensar. Que la construcció de l’escola té impacte negatiu quant a emissions de CO2 ens sembla altament qüestionable. No ens estranyaria que el balanç total, que inclou arbrat perdut però també increment de transport públic, final de construcció de mòduls i eficiència de l’equipament acabi sent positiu per al nou emplaçament. Hi ha molt a fer per revertir el canvi climàtic. Aturar o retardar la construcció no n’és un exemple.
Biodiversitat i impacte
El parc és un entorn natural però, mireu qualsevol mapa, un entorn en complet aïllament, rodejat d’infraestructures com són vies de tren i autopistes, habitatges i altres equipaments. Els qui són de Sant Cugat i han visitat el parc ja ho saben bé, però aquells qui només s’hagin llegit els titulars es poden pensar que es tracta d’un entorn molt més viable. No hi ha cap possibilitat d’expansió en el futur sense enderrocar edificis, desfer carreteres i eliminar vies. És a dir: no passarà. Un espai natural enllaunat, rere reixes, no té un futur en quant la seva expansió.
En parlar de bosc, així a seques, semblaria que, tot i ser petit i estar rodejat de construccions, és quelcom mil.lenari o centenari, com La Fageda o les Guilleries que és el que se’ns ve al cap, almenys a nosaltres, en parlar d’un bosc. Doncs bé, el terreny del Parc a on hi ha els equipaments era terra de conreu ben bé fins als anys 80 (vegeu planes 10 a 14 del següent document que inclou fotografies aèries. Veure ➟
40 anys de vida, en el millor dels casos, en termes de biodiversitat generada és realment poc. Hi ha molts arbres molt més antics i venerables a Sant Cugat que els que es veuran afectats per la construcció.
Donada la seva edat, molt jove, queda clar, que es tracta d’espècies que precisament són ben capaces de créixer si tenen el seu espai. És precisament el que han fet un cop el terra ha deixat de ser conreat. En particular el ràpid creixement dels arbres pot estar relacionat amb el fet que empra terreny prèviament conreat i per tant particularment ric. No gaire “natural”, però.
L'escola
La Mirada no és un nou projecte d’escola al Parc per uns hipotètics nens i nenes del futur. La Mirada ja és una escola avui, amb més de 300 infants que s’han de conformar amb unes instal.lacions clarament inadequades per a les necessitats educatives, tot i la bona feina del personal educatiu.
Uns barracons, no li donem voltes, no són una bona opció ni educativa ni mediambiental. A més, entorpeixen la convivència a un barri que veu desplaçats altres projectes i equipaments per donar cabuda a una infraestructura teòricament temporal i que, el 2021, ja haurien d’haver desaparegut en favor de la nova edificació definitiva. La realitat però és una altra i lluny de desaparèixer els mòduls han de seguir creixent any rere any per a acollir els nous infants que accedeixen a l’escola.
Recordem, a més, que estem parlant de construir un equipament públic al qual tothom tindrà lliure accés. No es tracta d’un projecte privat o concertat. No hi haurà butxaques plenes. És un projecte per a tots i totes amb els recursos de tots i totes.
El projecte de construcció de l’escola al nou emplaçament ha estat aprovat per tots els partits presents a l’ajuntament, amb l’única abstenció d’un partit. Curiosament el mateix partit que està a càrrec de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que ha emès l’informe mediambiental desfavorable. Que va arribar a la premsa abans que l’Ajuntament. Casualitats, potser.
Finalment, no caiguem en la demagògia: Qualsevol canvi en la planificació condemnarà, irremeiablement i a causa dels temps de gestió i licitació, a centenars d’infants i al claustre a una escolarització deficient. Aquesta és la realitat de la situació, per a desgràcia de l’escola, del barri i de la ciutat
Resumint
Per més que els grups que defensen el bosc (com ja sabem, el parc, en realitat) intentin amagar la realitat de les implicacions de les seves accions, el que estan aconseguint és, principalment, perjudicar els nens i nenes que ja fa anys haurien d’estar instal.lats en una infraestructura adequada i final.
De retruc, tota aquesta paralització té un impacte mediambiental associat que aquests grups no volen fer visible: mòduls amb ineficiències energètiques, construcció d’infraestructures temporals o localitzacions pitjor comunicades per transport públic.
Donat el caràcter de la zona com a Parc Equipat, aquesta esdevindrà, si o si, tard o d’hora el lloc a on construir infraestructures públiques per al barri. Aquest és el propòsit d’un parc equipat! Per què doncs capficar-s’hi en el bloqueig? Assegurem que les infraestructures tinguin una bona integració amb el medi i ajudin al barri. L’escola, tal com s’ha projectat, és un projecte que té cura d’aquests dos últims punts.
No contents a entorpir, desinformar i fer soroll, aquests grups ara proposen judicialitzar el procés. Tot i que la construcció de l’edifici de l’escola no suposa la destrucció de cap bosc. Tot i que les institucions locals i regionals hi donen llum verda. Tot i que el barri necessita l’equipament. Tot i que els nens i nenes necessiten una escola en condicions. La judicialització només pot fer més mal en tots els àmbits.
Cal recordar que ni els pares/mares, ni els professors/es ni els veïns/nes han decidit l’emplaçament de l’edifici. No han posat el dit al mapa. Però si que són víctimes (tant o més que el parc!) del procés demagògic, exagerat, difamatori i fora de to dels col.lectius que, en favor d’una (fal.laç) defensa del medi ambient afavoreixen la perpetuació d’unes instal.lacions educatives insuficients i ineficients que només tenen sentit com a emergència temporal i no pas com a substitut d’un equipament escolar a llarg termini.
Arribats aquí val la pena pensar en com hem arribat a la situació actual, com a societat. Cal reflexionar sobre la col.lecció de fallides del teixit social que està resultant en un profund mal, potencialment irreparable, per la gent del barri del Volpelleres, el personal docent i les famílies de La Mirada:
Ha faltat el diàleg i sobrat la comunicació vertical i impersonal: twitters i comunicats en comptes d’assemblees i discussions ciutadanes. Afavorint l’exageració i l’immobilisme. Jo mateix preferiria un fòrum de debat que aquest text.
Ha sobrat l’ús fal.laç del llenguatge, convenientment escollit per a construir un relat fictici. Evitar mencionar que es tracta d’un parc equipat o parlar de combatre el canvi climàtic en aquest àmbit només pot ser entès o bé com a ignorància o bé com malícia.
S’han suplantat processos democràtics, com són les iniciatives populars (ILP) o les assemblees, per peticions de dubtosa natura com les de Change.org Ltd
El resultat és una aparent i preocupant incapacitat d’empatitzar amb les famílies i veïns del barri, amb les seves necessitats i neguits. I és que, tal com els 434+ arbres mencionats per l’afectació són únics, també ho són els 300+ nens que, actualment, necessiten una escola en condicions. I cada any en sumarem 50 més, víctimes, en cas de paralitzar-se el procés a causa de la judicialització, de SOS Bosc. Perquè ara mateix, no hi ha cap més impediment perquè puguin gaudir de l’escola que mereixen, com tota la resta de nens de Sant Cugat, que una demanda d’aquest col.lectiu. En seràn responsables, tot i que no ho volen acceptar i ho intenten amagar.
Si després de tot plegat voleu conèixer la postura de SOS Bosc aquí a baix teniu el seu link que inclou l’accés al seu change.org. Perquè pensem que la informació l’heu de tenir completa i totes les parts han de ser escoltades com a condició necessària per a dur a poder generar un debat civilitzat.
https://sites.google.com/view/SOSBoscvolpelleres/inici
Autors i autores: Josep de la Puente, Leire González, Òscar Guirado